LA MEMÒRIA DE L’ESCOLTISME VALENCIÀ ÉS PATRIMONI DE TOTS I TOTES I ESTÀ A la BIBLIOTECA VALENCIANA.

“TEMPUS FUGIT”

Fa ja dotze anys -com passa el temps, veritat?- celebràvem el primer centenari de la creació de l’escoltisme per Baden-Powell en aquell campament de Brownsea, amb nombroses activitats per tot el planeta.

Fa molts més anys, vivíem un estimulant procés de convergència entre diferents associacions scouts valencianes (el projecte “Hedra”, recordeu?).

En aquesta ronda solar commemorem el seixanta aniversari de la constitució del MEV.

Ahir, com qui diu, entregàvem el XIX Premi Sant Jordi i, tan sols fa 22 anys que existeix la Fundació.

Tots els anys, els Grups compleixen aniversaris -alguns senzills: cinc, deu, vint anys, uns altres més solemnes: vint-i-cinc, trenta, cinquanta anys- i en eixes ocasions, es fa un esforç de memòria per a recordar un campament més especial, eixa cançó del Grup, aquell o aquella cap de grup tan important, amb fotografies, cançoners, samarretes, logos o banderoles.

Els grups convoquen a una festa, un sopar, una acampada, a la qual conviden a vells llops, kraals ja jubilats, membres antics del Comité,..

És la festa de la memòria, que serveix per a unir, per a reforçar, per a agafar forces i continuar.

De vegades, per a reunir objectes, fotos i papers, per a reconstruir i traçar aqueixa memòria que s’ha començat a esborrar o que va desaparèixer juntament amb el grup original del qual ara som un spin-off.

TOTA PEDRA FA PARET -I LA QUE NO, CANTONERA- EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA MEMÒRIA

L’aventura de l’escoltisme comença de nou en cada Ronda Solar, amb la incorporació de nous scouters als Kraals, l’arribada de xiquets i xiquetes emocionats que se sumen als estols i  les tropes; l’eixida no menys emocionada de joves que abandonen el clan per a servir en un món millor.

Els -i les- scouts tenim (teníem?) un fort marc simbòlic que ens acompanya en el Gran Joc i del qual formaven part elements com la panyoleta (o foulard) amb els colors del grup, el tòtem de l’estol, les banderoles de patrulla, el Llibre d’Or, l’escut del grup.

Tot això ens servia -ens serveix?- de suport per a recordar els qui som, d’on venim, on anem, qui ens va precedir, la qual cosa va fer i per què.

Enormes quantitats de documents i objectes que conformen el patrimoni i la memòria de l’escoltisme: actes, comunicacions, cartes, publicacions, fullets, fitxes, acreditacions, memòries, informes… però també fotografies, objectes… records tots d’un ja llarg procés de construcció de la identitat, materials preciosos en els quals podem trobar tresors pedagògics i claus per a entendre el perquè de l’escoltisme i totes les possibilitats de futur.

Els grossos dossiers del treball amb que cada grup afronta la celebració del campament d’estiu, amb les programacions, les fitxes, els menús, els permisos, certificats, els pressupostos i les factures, són tan valuosos com les fotografies -ara els vídeos i les stories d’Instagram- de després.

Les instruccions de muntatge de la nova cuina o aqueixa “park” que, per fi, hem incorporat al nostre equip, juntament amb les llistes de farmaciola o els plans d’instal·lació del campament -i el mapa de localització, que no tot serà GoogleMaps, clar-, s’acumulen en els arxius del grup, juntament amb les fórmules de la promesa, els cançoners amb els acords de les guanyadores de cada campament, o el calendari de la Ronda Solar.

Llibres d’actes, relacions de membres del grup, papers del Comité, instruccions del Kraal, PEGs, cartes i comunicacions, llibres de comptes, factures, extractes del banc amb pagaments i cobraments, paperetes de rifes i loteries…

COMPARTIR PER A CRÈIXER

Tot això, multiplicat per tants grups com hi ha en el MEV i en SdA i SdC… multiplicat per anys i anys d’història, conformen una mina gegantesca i riquíssima d’informació sobre els qui som, d’on venim, a on anem, què fem, per a investigadors de tota mena: sociòlegs, historiadores, pedagogs, antropòlogues.

Per això, fa ja uns anys, la Fundació Scout Sant Jordi, va decidir, d’acord amb els equips directius del moviment actiu, depositar tota la documentació de què disposàvem en els nostres arxius, que havia viatjat amb nosaltres de seu en seu, al llarg de lustres, a la Biblioteca Valenciana, la qual la va acceptar gustosament.

En règim de comodat -una figura legal per a descriure un dipòsit temporal-, tot eixe material que és la nostra memòria patrimonial, ha sigut inventariat i digitalitzat i està, des de llavors, a la disposició de tot/a investigador/al fet que vulga conèixer la nostra història.

També vosaltres/as podeu consultar aqueixos fons ací: https://bivaldi.gva.es

I, sobre l’exposició commemorativa del Centenari de l’Escoltisme “Sempre llest”, ací: https://bivaldi.gva.es/es/cms/elemento.do?id=estaticos%2*Fpaginas%2*FSiempre_llest.html

Com tot el que fem, els i les scouts, és susceptible de millorar i engrandir. Per això, a aqueixa donació inicial, podem seguir afegint en el futur més fons que permetran, en pròxims anys, millorar i ampliar el coneixement que de l’escoltisme tinga la societat i serviran perquè més xiquets i xiquetes s’acosten, de la mà dels seus pares i mares, als nostres grups.

Us animem a continuar compartint amb tots els valencians i totes les valencianes, siguen o no scouts, l’alegria del Gran Joc, posant a la seua disposició la vostra memòria, la vostra història.

LA MEMORIA DEL ESCULTISMO VALENCIANO ES PATRIMONIO DE TODOS Y TODAS Y ESTÁ EN LA BIBLIOTECA VALENCIANA.

TEMPUS FUGIT

Hace ya doce años -cómo pasa el tiempo, ¿verdad?- celebrábamos el primer centenario de la creación del escultismo por Baden-Powell en aquel campamento de Brownsea, con numerosas actividades por todo el planeta.

Hace muchos más años, vivíamos un estimulante proceso de convergencia entre distintas asociaciones scouts valencianas (el proyecto Hedra, ¿recordáis?).

En esta ronda solar estamos conmemorando el sesenta aniversario de la constitución del MEV.

Ayer, como quien dice, entregábamos el XIX Premi Sant Jordi y, tan solo hace 22 años que existe la Fundació.

Todos los años, los Grupos cumplen aniversarios -algunos sencillos: cinco, diez, veinte años, otros más solemnes: veinticinco, treinta, cincuenta años- y en esas ocasiones, se hace un esfuerzo de memoria para recordar ese campamento especial, esa canción del Grupo, aquél o aquella Jefe de Grupo tan importante, con fotografías, cancioneros, camisetas, logos o banderines.

Los grupos convocan a una fiesta, una cena, una acampada, a la que invitan a viejos lobos, kraales ya jubilados, miembros antiguos del Comité.

Es la fiesta de la memoria, que sirve para unir, para reforzar, para coger fuerzas y continuar.

A veces, para reunir objetos, fotos y papeles, para reconstruir y trazar esa memoria que se ha empezado a borrar o que desapareció junto con el Grupo original del que ahora somos un “spin-off”.

TOTA PEDRA FA PARET -I LA QUE NO, CANTONERA- EN LA CONSTRUCCIÓN DE LA MEMÒRIA

La aventura del escultismo comienza de nuevo en cada Ronda Solar, con la incorporación de nuevos scouters a los Kraales, la llegada de niños y niñas emocionados que se suman a las manadas y a las tropas; la salida no menos emocionada de jóvenes que abandonan el clan para servir en un mundo mejor.

Los -y las- scouts tenemos (¿teníamos?) un fuerte marco simbólico que nos acompaña en el Gran Juego y del que formaban parte elementos como la pañoleta con los colores del grupo, el totem de la manada, los banderines de patrulla, el Libro de Oro, el escudo del Grupo.

Todo esto nos servía -¿nos sirve?- de apoyo para recordar quienes somos, de donde venimos, a donde vamos, quien nos precedió, lo que hizo y por qué.

Enormes cantidades de documentos y objetos que conforman el patrimonio y la memoria del escultismo: actas, comunicaciones, cartas, publicaciones, folletos, fichas, acreditaciones, memorias, informes… pero también fotografías, objetos… recuerdos todos de un ya largo proceso de construcción de la identidad, materiales preciosos en los que podemos encontrar tesoros pedagógicos y claves para entender el por qué del escultismo y todas las posibilidades de futuro.

Los abultados dossiers de trabajo con que cada grupo afronta la celebración del campamento de verano, con las programaciones, las fichas, los menús, los permisos, los certificados, los presupuestos y las facturas, son tan valiosos como las fotografías -ahora los videos y las stories de Instagram- de después.

Las instrucciones de montaje de la nueva cocina o esa “parque” que, por fin, hemos incorporado a nuestro equipo, junto con las listas de botiquín o los planos de instalación del campamento -y el mapa de localización, que no todo va a ser GoogleMaps, claro-, se acumulan en los archivos del grupo, junto con las fórmulas de la promesa, los cancioneros con los acordes de las ganadoras de cada campamento, o el calendario de la Ronda Solar.

Libros de actas, relaciones de miembros del grupo, papeles del Comité, instrucciones del Kraal, PEGs, cartas y comunicaciones, libros de cuentas, facturas, extractos del banco con pagos y cobros, papeletas de rifas y loterías…

COMPARTIR PARA CRECER

Todo eso, multiplicado por tantos grupos como hay en el MEV y en SdA y SdC… multiplicado por años y años de historia, conforman una mina gigantesca y riquísima de información sobre quienes somos, de dónde venimos, a dónde vamos, qué hacemos, para investigadores de todo tipo: sociólogos, historiadoras, pedagogos, antropólogas.

Por eso, hace ya unos años, la Fundació Scout Sant Jordi, decidió, de acuerdo con los equipos directivos del movimiento activo, depositar toda la documentación de que disponíamos en nuestros archivos, que había viajado con nosotros de sede en sede, a lo largo de lustros, en la Biblioteca Valenciana, que la aceptó gustosamente.

En régimen de comodato -una figura legal para describir un depósito temporal-, todo ese material que es nuestra memoria patrimonial, ha sido inventariado y digitalizado y está, desde entonces, a disposición de todo/a investigador/a que quiera conocer nuestra historia.

También vosotros/as podéis consultar esos fondos aquí: https://bivaldi.gva.es

Y, sobre la exposición conmemorativa del Centenario del Escultismo “Siempre listo”, aquí: https://bivaldi.gva.es/es/cms/elemento.do?id=estaticos%2Fpaginas%2FSiempre_listo.html

Como todo lo que hacemos, los y las Scouts, es susceptible de mejorar y agrandar. Por eso, a esa donación inicial, podemos seguir, en el futuro, añadiendo más fondos que permitirán, en años venideros, mejorar y ampliar el conocimiento que del escultismo tenga la sociedad y servirán para que más niños y niñas se acerquen, de la mano de sus padres y madres, a nuestros Grupos.

Os animamos a continuar compartiendo con todos los valencianos y todas las valencianas, sean o no scouts, la alegría del Gran Juego, poniendo a su disposición vuestra memoria, vuestra historia.