El cap de setmana 6 i 7 d’abril de 2019 hem celebrat el Sant Jordi Federatiu 2019 a Callosa d’En Sarrià, Alacant, convocats per la Federació d’Escoltisme Valencià baix el lema #UnaFormaDeVida per treballar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que proposa l’Organització de les Nacions Unides al seu Programa per al Desenvolupament, també conegut com a Agenda 2030 per a erradicar la pobresa.

Ha estat una experiència molt enriquidora, car hem entrat en contacte directe tant amb el Moviment Actiu com amb l’estructura federativa i els seus equips i hem tingut l’oportunitat de conéixer de primera mà com treballen, com s’organitzen, com programen, executen i avaluen.

Tot i que l’anterior Sant Jordi Federatiu, celebrat el 2016 al Centre Scout Casa Oraá, va implicar molt la Fundació Scout Sant Jordi i vam treballar de valent sobretot als equips de logística, enguany hem gaudit de la llibertat d’inscriure’ns com a col·laboradors a títol individual i, per tant, ens hem incardinat amb els equips de treball colze a colze i amb la resta de voluntaris.

Això ens ha donat l’oportunitat de relacionar-nos d’altra manera amb les estructures de la FEV i, tot i que, com a “llops vells” i membres de la Fundació, sempre hi ha hagut molt de respecte i consideració, a l’estar incardinats als equips de treball formats per voluntaris de tota classe, és clar que calia respectar l’estructura jeràrquica de l’organització del Sant Jordi. Que treballarem a les ordres dels caps dels equips, vaja.

L’escoltisme del segle XXI #UnaFormaDeVida

És clar que l’escoltisme que es fa a hores d’ara és molt diferent del que hem viscut als nostres Agrupaments i Associacions fa anys. Tot és més “horitzontal”, si em sabeu entendre. El lideratge és compartit -veritablement compartit- i, per tant, les decisions es prenen de manera “col·legiada” -si més no-, quan no directament “assembleària” i, el treball de cohesió grupal incorpora de manera molt efectiva el principi de la participació en estructures creatives i inclusives.

D’altra banda, els interessos pedagògics sistèmics de l’escoltisme actual travessen rutes subtilment diferents i exploren territoris socials i epistemològics lleugerament distints, la qual cosa se substancia en dinàmiques força diferents de les que vam viure mentre estàvem actius. Ara prevalen consideracions molt més subjectives i individuals per a establir projectes de progressió col·lectiva i també els procediments sistèmics són diferents.

El canvi de l’escoltisme ha estat molt, però molt més profund i consistent al llarg d’aquestes darreres dècades que el que es pot contemplar “prima facie” des de fora del moviment. Els trets diferencials que podem observar, tot i ser cridaners, tenen unes arrels molt profundes i estan molt argumentats, justificats i es corresponen amb unes estructures de pensament individual i col·lectiu que és molt diferent del nostre. I, quan dic al nostre em referisc als escoltes i les escoltes que ja fa molt de temps que no estem “actius”, clar.

El servei, entés com a col·laboració incondicional i proactiva, és consubstancial a l’escoltisme d’ahir, d’avui i de sempre.

Tot i això, amb tota disrupció que suposa i tota l’entropia que hi hem clavat a l’estructura organitzativa del Sant Jordi -cosa que hem fet, indubtablement-, l’experiència ha estat molt positiva i hem d’agrair a la FEV que haja obert la possibilitat de participar-hi com a voluntaris a membres de Comités i membres de la Fundació Sant Jordi (a títol particular).

Vora huitanta persones hem estat treballant des de divendres per a ajudar l’Staff organitzador a realitzar el seu projecte de Sant Jordi, un projecte molt elaborat, molt estudiat, molt acurat vers una forma de fer l’escoltisme que, al parer, demanen les Associacions a hores d’ara. Els equips de logística, pedagogia, sanitari, transports, comunicació, han dut a terme les seues tasques com una maquinària ben engreixada tot col·laborant puntualment de manera transversal i col·lectiva en els moments que així ho demanava l’organització.

Raons per a un èxit inqüestionable

El funcionament exacte i metòdic dels equips segons els plans establits, els horaris i el repartiment de tasques ha obtingut la gratificació d’una feina ben feta, amb a penes disfuncions perceptibles pels assistents i amb un resultat d’èxit palés, per exemple, en el compliment exacte dels horaris: els autobusos arribaren a l’hora, hi descarregaren amb eficàcia i eficiència les xiquetes i els xiquets -i la seua “impedimenta“-; s’hi muntaren els camps assignats amb l’ordre i metodologia adients perquè tothom tinguera el seu espai amb comoditat; el programa d’activitats es desenvolupà amb exactitud quasi britànica i, en acabar, el Sant Jordi es va desmuntar ràpidament i eficaç, els autobusos es carregaren amb la mateixa eficàcia i eficiència i el Sant Jordi acabà amb un miraculós retard de tan sols 30 minuts sobre l’horari previst.

I tot això amb una maquinària tan ben ajustada que tothom tenia el temps que pertocava per a fer les coses, amb l’avinentesa adient per a preparar-les i la tranquil·litat i relaxació adequades. Amb tot això, la relació amb les xiquetes i els xiquets -i els/les seus/es responsables- era fluïda i alegre, la qual cosa va redundar en un clima molt positiu, tot i que l’oratge no sempre ens va acompanyar -hi hagué tronades, ruixades, vent, núvols, sol, frescor-. I aquest positivisme es va traduir en la satisfacció dels assistents i la percepció positiva sobre totes les activitats proposades.

Tot i això, l’organització va acabar, naturalment, esgotada, tant físicament com emocional i acomiadar l’últim bus carregat de xiquetes i xiquets satisfets va suposar un alleugeriment de l’ànima molt gratificant.

Hem de parlar d’allò nostre…

Hi ha hagut coses que demanaven un exercici extra d’interpretació? És clar que sí: per exemple, que no hi haguera una cerimònia comuna el matí del diumenge. Va haver-hi cerimònies per camps -val dir, per seccions-. Per exemple, que els actes tant l’inaugural com el de cloenda foren, d’alguna manera, deficitaris de “marc simbòlic” escolta -encara hem de resoldre problemes emocionals i simbòlics amb la identitat territorial, social i grupal en el si de l’escoltisme actual- o que se substituira l’himne escolta per la cançó de Boira per al Sant Jordi 2019, “Altre cim”, canviant una categoria universal per una altra circumstancial. Però són coses molt relativitzades a hores d’ara pels equips que apliquen la metodologia actual. Potser aquesta “coda” siga un excés de malenconia de “vell llop”, però.

Com es diu habitualment, “quan la teva ruta no et porta a la teua destinació, no canvies de destinació, canvia de ruta”.

En tot cas, moltes felicitacions a la FEV i a l’organització del Sant Jordi 2019 per un èxit sense discussió.

A. Losada “Duc Sagaç”, 2019

*”Altre cim” és el títol de la cançó del Grup Boira -pioners i rutes de l’A.E. Sant Joan, de Massamagrell- per al Sant Jordi.