Quantes vegades haurem entonat aquesta cançó en les reunions d’agrupament, en eixides i acampades, als capaments d’estiu: “Puff, el Drac Màgic“!

Forma part, ja, de les tradicions escoltes per tot arreu del nostre territori.

Tanmateix, potser, n’hi ha algú encara que no sàpiga que es tracta d’una adaptació d’una altra més vella, nordamericana “Puff, the Magic Dragon“, que van escriure Lenny Lipton i Peter Yarrow i varen enregistrar com a single el grup “Peter, Paul & Mary“, allà pel 1962 i van publicar en gener del 1963.

Ramon Casajoana i Joan Boix, de l’agrupació Grup de Folk traduïren i publicaren la cançó el 1967 en el disc Escolta-ho en el vent.

La cançó original estava basada en un poema de Lipton més antic (1959) inspirat al seu torn en un text del poeta nordamericà Ogden Nash, el qual va tindre un nexe d’unió amb l’escoltisme, titulat “Custard the Dragon” -quelcom “Natilles, el Drac”-.

El cas és que la història que conta la cançó la coneixeu totes i tots i que el subtexte és una reflexió sobre el creixement i les seves consequències: la pèrdua de la innocència, l’oblit de la màgia i el cessament del joc i fins i tot de part del valor inconscient que tots tenim per a abordar les aventures més increïbles i fantàstiques.

Puff, el qual és una mena de versió de Peter Pan, encarna tot això -i molt més- en la cançó, i és el “valor afegit” que obté tot xiquet, tota xiqueta, al llarg de la seva infantessa per desenvolupar-se com a ésser humà, amb la joia de compartir comboi per enfrontar-se a la vida. Per això és un drac màgic. Per això i per què, quan Jackie Paper -el xiquet- va crèixer i decidir que ja no hi havia temps per a jugar, per a la fantasia, per a l’aventura en el territori màgic d’Hona-Lee (el Neverland de Pan), Puff no mor, no desapareix; senzillament, després de mostrar la tristesa natural del canvi, torna a la mar i resta a disposició del proper xiquet -la propera xiqueta- que agafi el testic del procés.

La música, de Peter Yarrow, és senzilla, harmònica, composada en mode dòric, estil “country” nord americà, perfecta per a tocar amb guitarra, bé amb un punteig prou fàcil o be mitjançant un rasgueig més animat, per acompanyar la cançó en qualsevol situació (totes les estrofes iguals, la cobla també). Per a agrupaments amb més recursos musicals, s’hi pot enriquir també amb altres instruments, com ara de vent o de percussió.

És per això que la cançó és perfecta per als Scouts, perquè, com diuen els anglesos “it rings the bells”. Puff encarna perfectament el paper que fa l’escoltisme en la vida dels nostres infants: acompanya, encoratja, dona seguretat, ensenya, juga El Gran Joc. I quan arriba el moment que el jove, la jove, decideix fer-se major (l’Enviament), simplement torna al cau subaquàtic “sempre a punt” per al següent nen en el procés.

Així doncs, tots som, tots hem estat, Puff per als nostres llobatons, Scouts o Pioners, Rutes, Rovers o Companys.

Per això, 2019, l’aniversari de Puff és quelcom, també el nostre any.

Si vos bé de gust, podeu sentir la cançó aci: https://youtu.be/z15pxWUXvLY

Feliç Any, Puff!

Els dibuixos que ilustren aquesta entrada son de l’artista nord americà Richard Jae Chang, llevat el de la capçalera, que ha estat tret del website de Paul O’Brien.